miércoles, 19 de septiembre de 2012

Emili Teixidor


Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un escriptor, periodista i pedagog en la literatura i llengua catalana. Fou autor de novel·les com L’Ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana) i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga).

Biografia

Després d' estudiar dret, filosofia i lletres esdevingué durant anys com a professor d'institut. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics amb el mateix interès per la literatura arribant a formar la Penya Verdaguer en la qual també hi estava Miquel Marti i Pol un bon amic de Teixidor. Posteriorment va fundar una escola a Barcelona anomenada Patmos al 1958 la qual va dirigir de 1958 a 1975.

Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada dels 60. Als anys 70 va participar en algunes revistes com Cavall fort, Tretzevents o Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil que es el tipus de públic perquè va ser conegut. També col·laborà en publicacions a diaris com el Avui, El País o el Diari de Barcelona. Cal destacar que va fer dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rossinyol. Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.

Cal destacar que Teixidor ha sigut nombrosament premiat al llarg dels anys i li han concedit premis com la Creu de Sant Jordi (atorgada per la generalitat de Catalunya al 1992),el premi nacional de literatura infantil i juvenil de les lletres espanyoles per la obra L'amiga mes amiga de la formiga Piga la lletra d'or per Pa Negre entre molts altres.

En els darrers anys visità escoles i instituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura. També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana,en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor. Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario